Ficcions sonores

La relació entre la literatura i l’obra musical, on la composició dona forma als seus personatges, travessa les narratives de tots els temps. En aquest recital, la interpretació artística es materialitza a través del piano en una traducció gairebé literal de ficcions literàries a so. En la primera part, Debussy ofereix il·lustracions puntillistes que descriuen els escenaris i els subjectes dels relats amb un traç caricaturesc però fidel. Els seus Preludis escenifiquen una desfilada dels personatges que viuen en la imaginació literària del seu autor, des d’estampes oníriques i paisatges imaginaris a prototips de la Commedia dell’arte. La successió d’aquestes peces breus esdevé una galeria d’imatges sonores en què els contes de Rackham, les nimfes del bosc i els pallassos excèntrics abandonen fugaçment les pàgines d’un llibre. La gran habilitat de Schumann per convertir la música en narració trasllada directament de la ploma de Hoffmann una sèrie de relats entrelligats a les vuit fantasies que conformen la Kreisleriana per a piano. Partint d’una capritxosa i dramàtica trama argumental que combina simultàniament dues històries, la música oscil·la violentament entre l’agitació i la calma lírica, entre el temor i l’eufòria, per retratar les extravagants peripècies dels protagonistes, Johannes Kreisler i el gat Murr. L’histrionisme i la bipolaritat lideren una successió d’irònics esdeveniments que es concatenen i es trepitgen capritxosament abans de ser conclusos. Schumann aconsegueix alhora reviure musicalment i estructuralment l’inconfusible gènere vuitcentista de la doble novel·la i complaure les dualitats de la seva pròpia personalitat.

​

​

​

​

​